Natura a la nit

M’acomiado rient, els dic adéu.
Agafo la bici, comprovo la llum i començo a rodar. La nit és càlida,
fosca, la dolçor de la seva aroma m’està embriagant, les
estrelles estan sobre el camí.

Començo a baixar del Tibidabo, 1 km, 3 km, 6 km, els meus llums
parpellegen, una vegada, dues vegades, s’apaguen.
El meu cor batega molt fort, em quedo perplexa en mig del bosc.
Shock. Pedaleig a cegues, com puc, vertigen, por… 1km i em relaxo … el
Pi d’en Xandri em rep, a l’horitzó els llums del monestir imponent.
Per fi! vaig arribar a casa …